Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
bronzejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar l'aparença de bronze (a alguna cosa) revestint-la d'una capa de bronze. Bronzejar una estàtua de guix. El sol, fer adquirir un color bru (a algú, a la pell d'algú). Bellugueu-vos, el sol us bronzejarà igualment. És perillós intentar bronzejar una pell [...]
bronzejar
|
|
2.
bronzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bronzejar. [...]
|
|
3.
bronzejador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que bronzeja o ajuda a bronzejar la pell. Producte bronzejador. [...]
|
|
4.
torrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cremar superficialment (una substància orgànica), escalfar al foc (una substància) fins a canviar-ne el color o la textura, fins a separar-ne els ingredients volàtils. Torrar pa a la llar. Torrar castanyes, avellanes, cafè. Bronzejar 2. El vent i la neu li han torrat el [...]
|
bronzejar
1 v. tr. [LC] Donar l'aparença de bronze (a alguna cosa) revestint-la d'una capa de bronze. Bronzejar una estàtua de guix.
2 1 v. tr. [LC] El sol, fer adquirir un color bru (a algú, a la pell d'algú). Bellugueu-vos, el sol us bronzejarà igualment. És perillós intentar bronzejar una pell cremada.
2 2 v. intr. pron. [LC] Adquirir un color bru per exposició al sol. Els adolescents s'han bronzejat del sol. La pell es bronzeja fins a un límit.