1.
trencar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Trencar un vidre, un mirall, un plat. Trencar pedra. Trencar ametllons, avellanes, nous, pinyons. Trencar fusta. Trencar-se algú algun os. Trencar-se un braç, una cama. Trencar un tracte. Trencar la fe jurada, la paraula [...]
|
2.
trossejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer completament trossos. Trencar, serrar de través, (taulons i posts). [...]
trossejar
|
3.
espuntar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trencar, esmussar, la punta (d'alguna cosa). Una agulla espuntada. Aquests llapis s'espunten com si res. [...]
|
4.
trencable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot trencar. [...]
|
5.
esgrifollar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trencar (branques) a trossos petits. Esgrillar. [...]
|
6.
estotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trencar el tot (d'un càntir). [...]
|
7.
trencadissa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció múltiple de trencar o de trencar-se; l'efecte. [...]
|
8.
escuixolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trencar una cuixa o les cuixes (d'un animal). [...]
|
9.
acuindar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar (un pacte feudal), trencar (un vincle de vassallatge). [...]
|
10.
-clasi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. klásis, 'acció de trencar'. Ex.: craniòclasi, litòclasi. [...]
|