Resultats de la cerca frase exacta: 17
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
viatjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer viatge, anar de viatge. M'agrada molt de viatjar. Preferia viatjar en tren que en avió. L'ambaixador viatjava sovint d'incògnit. Fer de viatjant. Viatja per la casa Bosch. Una cosa, ésser transportada d'un lloc a un altre. La mercaderia viatja a compte i risc de l'empresa. [...]
viatjar
|
|
2.
viatjador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viatja. Que tendeix a viatjar. [...]
|
|
3.
autoestop
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de viatjar per carretera consistent a fer aturar un vehicle i fer-se transportar de franc. [...]
|
|
4.
caravàning
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de turisme consistent a viatjar i allotjar-se en una caravana. Terreny destinat a les caravanes. [...]
|
|
5.
caut -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que procedeix amb cautela. Era una persona cauta: prenia moltes precaucions quan havia de viatjar. Caminava amb pas caut. [...]
|
|
6.
pigall 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antigament, noi que acompanyava un cec. Gos pigall. Els pigalls poden viatjar amb els seus amos en metro i autobús. [...]
|
|
7.
felicitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de l'ànim plenament satisfet. Gaudir d'una felicitat constant. felicitat eterna Beatitud 2 1 . Sort feliç, esdeveniment feliç. Poder tornar a veure el seu fill: quina felicitat! Viatjar amb felicitat. Desitjar a algú tota mena de felicitats. [...]
|
|
8.
turisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de viatjar per un país pel sol gust de conèixer-lo, per recreació. Fer turisme. Viatge de turisme. Conjunt d'activitats, de tècniques i de serveis relacionat amb el transport i l'acolliment dels turistes. Automòbil d'ús privat i d'una capacitat igual o inferior a [...]
|
|
9.
bagatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que porta la persona que va de viatge, d'expedició, especialment un exèrcit o una tropa en marxa. Viatjar sense bagatge. Fer fer una marxa als soldats amb armes i bagatges. Impost o preu del transport. Conjunt de coneixements o mitjans dels quals es disposa per a fer una cosa [...]
|
|
10.
estranger -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de països altres que el propi. Viatjar per l'estranger. És a l'estranger. [...]
|
viatjar
1 v. intr. [LC] Fer viatge, anar de viatge. M'agrada molt de viatjar. Preferia viatjar en tren que en avió. L'ambaixador viatjava sovint d'incògnit.
2 v. intr. [ECT] [LC] Fer de viatjant. Viatja per la casa Bosch.
3 v. intr. [ECT] [LC] Una cosa, ésser transportada d'un lloc a un altre. La mercaderia viatja a compte i risc de l'empresa.