1.
son 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat fisiològic que constitueix el període de descans, en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. Un son tranquil, reparador. Tenir el son fort, lleuger. Agafar el son. Perdre el son [...]
|
2.
son 2 sa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anteposat al nom, el seu, la seva. [...]
|
3.
agripnòtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que combat la son, que desvetlla. El cafè és agripnòtic. [...]
|
4.
dessonillar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar la son (a algú), deixondir-lo. Perdre la son. [...]
|
5.
voltants
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llocs que són al voltant. Els voltants d'Olot són deliciosos. [...]
|
6.
esbaltir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La son, un soroll, un cop, enterbolir el cap (d'algú). Estabornir. [...]
|
7.
equimúltiple -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que són el resultat de multiplicar pel mateix nombre dos o més nombres. El 15 i el 20 són, respectivament, equimúltiples del 3 i del 4. [...]
|
8.
romboide
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paral·lelogram en què els costats adjacents són desiguals i els angles no són rectes. [...]
|
9.
esguimbar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar-se anar avall per un lloc pendent. Entorpit per la son, vaig esguimbar-me escales avall. [...]
|
10.
clucull
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Son curt. [...]
|