Resultats de la cerca frase exacta: 153
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
gens
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quantitat o intensitat mínima, no existint realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d'una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Aquests papers, si fa gens de vent, se'ls emportarà. No és gens eixerit. Si fos gens [...]
|
|
2.
intró
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció dels gens, transcrita però no traduïda a proteïnes. [...]
|
|
3.
semença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llavor 1 i 2. Semen. ni semença [o ni per semença] No gens, ni remotament. [...]
|
|
4.
polimeria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herència en què diversos gens, no al·lels, tenen efectes petits en l'expressió d'un mateix caràcter. [...]
|
|
5.
desairosament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No gens airosament. [...]
|
|
6.
desinteressat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No gens interessat. [...]
|
|
7.
desacuradament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb no gens de cura. [...]
|
|
8.
gènic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als gens. [...]
|
|
9.
justejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir just, no sobrar gens. [...]
|
|
10.
remotament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De lluny. No gens probablement. [...]
|
