81.
escanyolir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir escanyolit. S'escanyolia tancat en un pis sense aire ni sol. [...]
|
82.
marinesc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De mariner. Té un aire marinesc. a la marinesca A la marinera. [...]
|
83.
rondinejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una fressa sorda i continuada. Rondinejar l'aire entre les fulles. [...]
|
84.
termoteràpia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractament d'una malaltia per la calor, especialment per l'aire calent. [...]
|
85.
orejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exposar a l'acció de l'oreig, de l'aire. Orejar un vestit perquè se'n vagi una olor que l'impregna. Rebre l'acció de l'oreig, de l'aire. Sortir algú a donar un volt per orejar-se. [...]
|
86.
aeròmetre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a mesurar la densitat de l'aire i d'altres gasos. [...]
|
87.
baroscopi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a demostrar la pèrdua de pes dels objectes dins l'aire. [...]
|
88.
compungit -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que revela compunció o abatiment. Cara compungida. Es presentà amb un aire compungit. [...]
|
89.
emfisema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presència anormal d'aire o de gas en el teixit orgànic. Emfisema pulmonar. [...]
|
90.
expiratori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'expiració de l'aire dels pulmons. Músculs expiratoris. [...]
expiratori -òria
adj. [ZOA] Relatiu o pertanyent a l'expiració de l'aire dels pulmons. Músculs expiratoris. |