Resultats de la cerca frase exacta: 71
Diccionari de la llengua catalana
|
11.
geosinònim
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sinònim d'un mot en un altre dialecte de la mateixa llengua. [...]
|
|
12.
gal·lurès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al gal·lurès. Dialecte de tipus cors parlat al nord-est de Sardenya. [...]
|
|
13.
judeocastellà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al judeocastellà. Dialecte castellà parlat pels sefardites i els seus descendents. [...]
judeocastellà -ana
|
|
14.
adstrat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua que determina una influència parcial sobre una altra llengua o sobre un dialecte veïns. [...]
|
|
15.
nuorès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al nuorès. Dialecte del sard parlat a l'àrea central de Sardenya. [...]
|
|
16.
labortà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al labortà. Dialecte basc parlat al Laburdi i en alguns pobles de Navarra. [...]
|
|
17.
suletí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al suletí. Dialecte basc parlat a gairebé tot Zuberoa i en una part de Navarra. [...]
|
|
18.
romandalusí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al romandalusí. La lírica romandalusina. Dialecte romànic parlat a al-Àndalus. El romandalusí oriental. Conjunt de dialectes romandalusins. [...]
|
|
19.
subdialecte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Varietat que, respecte a un nombre petit de trets lingüístics, adopta un dialecte en una àrea determinada del seu domini. [...]
|
|
20.
aticisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma, gir, peculiar del dialecte àtic. Estil literari o artístic, propi dels autors àtics, caracteritzat per la puresa, simplicitat i elegància refinada. [...]
|
judeocastellà -ana
1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al judeocastellà.
2 m. [FL] Dialecte castellà parlat pels sefardites i els seus descendents.