Resultats de la cerca frase exacta: 159
Diccionari de la llengua catalana
|
21.
antipartícula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En un parell de partícules que tenen la mateixa massa i les mateixes càrregues elèctriques de signes oposats, la menys freqüent d'aquest parell respecte a l'altra. Quan una partícula xoca amb la seva antipartícula, ambdues s'anihilen. [...]
|
|
22.
miriàpodes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup heterogeni d'artròpodes mandibulats terrestres, amb el cos dividit en cap i tronc, el primer amb dues antenes i el segon constituït per un elevat nombre de segments, cadascun amb un parell, o dos, de potes. Individu d'aquest grup. [...]
|
|
23.
àzig -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no forma part d'un parell. Múscul àzig de l'úvula. Venes àzigues. [...]
|
|
24.
paripinnat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pinnaticompost sense folíol terminal, de manera que sol tenir els folíols en nombre parell. [...]
|
|
25.
quelícer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre que forma amb un altre el primer parell d'apèndixs dels artròpodes quelicerats. [...]
|
|
26.
zigo- [o zig-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. zygón, 'jou', 'parell'. Ex.: zigodàctil, zigòspora, zigosi. [...]
|
|
27.
dípter -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té dues ales. Ordre d'insectes que tenen un parell d'ales funcionals al davant i un parell de balancins al darrere, que comprèn les mosques i els mosquits. Individu d'aquest ordre. Que presenta dos rengles de columnes. Un temple, un edifici dípter. [...]
|
|
28.
desaparellament 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de separar o de separar-se dues coses que formen parell o una parella; l'efecte. [...]
desaparellament2
m. [LC] Acció de separar o de separar-se dues coses que formen parell o una parella; l'efecte. 
|
|
29.
pantis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parell de mitges que, unides per dalt en forma de calces, arriben fins a la cintura. [...]
|
|
30.
conversar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entretenir-se parlant. Varen estar conversant un parell d'hores. Li agrada de conversar una estona cada tarda. [...]
|
desaparellament2
m. [LC] Acció de separar o de separar-se dues coses que formen parell o una parella; l'efecte.
m. [LC] Acció de separar o de separar-se dues coses que formen parell o una parella; l'efecte.