Resultats de la cerca frase exacta: 260
Diccionari de la llengua catalana
|
21.
as 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la mit. germànica, déu principal. Els dotze asos. [...]
|
|
22.
epifenomen
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fenomen secundari, en connexió amb un altre considerat principal. [...]
|
|
23.
geraniol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alcohol terpènic constituent principal de l'oli de gerani. [...]
|
|
24.
paramorf -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caracteritzat per la combinació d'un eix principal, un centre d'inversió i el pla normal a l'eix, s'aplica a una classe de simetria hemièdrica. Cristall que té una simetria paramorfa. [...]
|
|
25.
bessa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca principal en què es divideix el tronc d'un arbre. [...]
|
|
26.
mentol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alcohol terpènic saturat, constituent principal de l'essència de menta pebrera. [...]
|
|
27.
neotomisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència filosòfica principal de la neoescolàstica, caracteritzada pel retorn al tomisme. [...]
neotomisme
m. [FS] Tendència filosòfica principal de la neoescolàstica, caracteritzada pel retorn al tomisme. 
|
|
28.
corticosterona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principal hormona glucocorticoide en els rosegadors, d'efectes antagònics a la insulina. [...]
|
|
29.
ricinoleïna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Triglicèrid de l'àcid ricínic, principal constituent de l'oli de ricí. [...]
|
|
30.
ureotèlic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids. [...]
|
neotomisme
m. [FS] Tendència filosòfica principal de la neoescolàstica, caracteritzada pel retorn al tomisme.
m. [FS] Tendència filosòfica principal de la neoescolàstica, caracteritzada pel retorn al tomisme.