Resultats de la cerca frase exacta: 14.905
Diccionari de la llengua catalana
|
51.
dadaisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment artístic i literari sorgit cap al 1915 que renega tots els valors racionals i tradicionals i propugna la supressió completa dels lligams lògics entre el pensament i l'expressió. [...]
|
|
52.
gemma 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral o substància orgànica que, per la seva bellesa, duresa, durabilitat i raresa, és molt estimat com a pedra preciosa i, un cop tallat i polit, és emprat en joieria. [...]
|
|
53.
guanàbana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible del guanabaner, ovoide, molt gros i pesant, de pela d'un verd intens, amb apèndixs espinosos, i de polpa blanca i sucosa, molt aromàtica i de gust àcid. [...]
|
|
54.
rebuscat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Complicat per refinament excessiu, molt recaragolat i artificiós. És un pedant i li agrada emprar un idioma preciosista i rebuscat. Tot i ésser una idea rebuscada ens va semblar bona. [...]
|
|
55.
xató
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amanida d'escarola, d'olives i de bacallà i tonyina esqueixats, tot amanit amb una salsa molt coent feta d'alls, ametlles i avellanes torrades, nyores, vinagre, oli i sal. [...]
|
|
56.
tricolomatals
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de fongs basidiomicets, amb làmines, de carn fibrosa i homogènia, i espores blanques o clares, al qual pertanyen espècies micorrizògenes, com la llenega, el carlet i el fredolic, i espècies saprotròfiques, com les micenes i els marasmis. Individu d'aquest ordre. [...]
|
|
57.
contort -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposat de manera que cada peça munta sobre la següent i és encavallada per la precedent, s'aplica a la prefloració i, per extensió, a la flor i a la planta. [...]
|
|
58.
espiadimonis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte odonat, d'abdomen llarg i prim de colors lluents i virolats, amb quatre ales llargues i estretes, que vola prop de l'aigua i les larves del qual són aquàtiques. [...]
|
|
59.
montà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de la zona fresca i relativament humida situada entre la terra baixa i l'estatge subalpí i sovint dominada per les rouredes, les fagedes i les pinedes de pi roig. [...]
montà -ana
adj. [EG] [LC] Propi de la zona fresca i relativament humida situada entre la terra baixa i l'estatge subalpí i sovint dominada per les rouredes, les fagedes i les pinedes de pi roig. 
|
|
60.
organografia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la zoologia i de la botànica que té per objecte la descripció dels òrgans dels animals i de les plantes. Descripció i comparació dels instruments musicals i llur història. [...]
|
montà -ana
adj. [EG] [LC] Propi de la zona fresca i relativament humida situada entre la terra baixa i l'estatge subalpí i sovint dominada per les rouredes, les fagedes i les pinedes de pi roig.
adj. [EG] [LC] Propi de la zona fresca i relativament humida situada entre la terra baixa i l'estatge subalpí i sovint dominada per les rouredes, les fagedes i les pinedes de pi roig.