61.
neoplatonisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment filosòfic inspirat en Plató, que apareix al segle iii dC, i té en Plotí el seu principal representant. [...]
|
62.
periastre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'òrbita d'un astre secundari que es troba a la menor distància de l'astre principal. [...]
|
63.
subnivell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nivell intermedi d'una mina oberta entre dos nivells principals o bé per sota o per sobre del principal. [...]
|
64.
capital 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que constitueix el cap, la part dominant o vital d'una cosa. El punt capital d'un afer. Clàusula capital d'un tractat. Que és el principal, el més important. Error capital. Per a mi és capital de concórrer-hi. Ciutat o vila on resideix el govern. París és la [...]
|
65.
arbust
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta llenyosa generalment ramificada des de la base, d'uns 5 metres d'alçària màxima, i mancada de tronc principal. [...]
|
66.
cel·lulosa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Polisacàrid lineal macromolecular format per unitats de glucosa, principal constituent de les parets cel·lulars dels vegetals superiors. Pasta de cel·lulosa. [...]
|
67.
cocatedral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Església principal d'una ciutat que comparteix amb la d'una altra ciutat la condició de catedral de la diòcesi. [...]
|
68.
metròpolis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciutat principal d'una contrada, d'un estat. Seu arquebisbal d'una província eclesiàstica. Nació respecte a les seves colònies. [...]
|
69.
pinè
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hidrocarbur monoterpènic bicíclic insaturat, de fórmula C10H16, principal constituent de l'essència de trementina. [...]
|
70.
polisiloxà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost de natura polimèrica la cadena principal del qual és constituïda per una sèrie d'agrupaments atòmics -SiO- repetits indefinidament. [...]
polisiloxà
m. [QU] Compost de natura polimèrica la cadena principal del qual és constituïda per una sèrie d'agrupaments atòmics -SiO- repetits indefinidament. |