41.
enamoriscar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mig enamorar-se. La Júlia s'havia enamoriscat d'un jove ben plantat. [...]
|
42.
estordir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cop fort, una batzegada forta, etc., deixar sense esma, mig estabornit. [...]
|
43.
mitjapunta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jugador que ocupa una posició intermèdia entre el davanter i el mig. [...]
|
44.
arrepetellar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Asseure's amb tota comoditat mig estirat. L'Agustí s'arrepetella al canapè. [...]
|
45.
decumbent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es decanta o mig s'ajeu, s'aplica especialment a la tija. [...]
|
46.
jejú
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció del mig de l'intestí prim, entre el duodè i l'ili. [...]
|
47.
ruste
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moble heràldic que té forma de losange amb un forat rodó al mig. [...]
|
48.
agredolç -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un sabor agre i dolç a la vegada. Fruits agredolços. Mig agre mig dolç, de dolçor aparent o fingida que deixa endevinar l'agror. M'ha parlat en un to agredolç. Em plau l'agredolç de la seva conversa. [...]
|
49.
entremig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Al mig. Vosaltres poseu-vos aquí que jo seuré entremig. entremig de En mig de, entre. Feia pena de veure aquella pobra criatura entremig d'aquells homes. Ell va sortir d'entremig de la gent. [pl. -igs o -itjos] Interval 1. [...]
|
50.
aiguaneu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Precipitació força uniforme de neu mig fosa o de pluja i de neu barrejades. [...]
|