Resultats de la cerca bàsica: 142.951
|
51.
copista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que es dedica a copiar escrits d'altri, documents, música. Això és una falta del copista. Persona que copia l'obra d'un artista. [...]
|
|
52.
Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Denominacions oficials
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Denominacions de qualitat Les denominacions de qualitat comprenen les denominacions d'origen (DO), d'origen qualificada (DOQ), d'origen protegida (DOP), geogràfica (DG) i indicació geogràfica protegida (IGP). En aquestes denominacions oficials, regulades legalment, s'escriuen amb majúscula inicial [...]
|
|
53.
testificatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a testificar. Documents testificatius. [...]
|
|
54.
capbreu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document o volum que conté les declaracions de béns fetes pels vassalls d'un senyoriu, i les càrregues que comporten, davant d'un notari designat pel senyor a fi d'enregistrar-les. Volum on els notaris o altres persones copiaven documents, sencers o d'una manera resumida. [...]
|
|
55.
binocles i prismàtics
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes binocles i prismàtics es fan servir per designar l'aparell òptic format per un parell d'ulleres graduables, una per a cada ull, muntades sobre un mateix suport. Aquest aparell s'utilitza per mirar objectes llunyans. Per exemple:
En Pol sempre duia els binocles/prismàtics per observar [...]
|
|
56.
esteganografia i criptografia
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Aquests dos termes, esteganografia i criptografia, són sinònims en llengua general segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Ara bé, en àmbits molt especialitzats entre l'un i l'altre es pot distingir un matís important.
Així, el terme esteganografia designa el conjunt de tècniques [...]
|
|
57.
globalització i mundialització
Font
Fitxes de l'Optimot
Amb l'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació s'ha generalitzat l'ús del terme globalització, que designa el procés pel qual un fenomen polític, econòmic, social o cultural esdevé d'àmbit universal.
La possibilitat que aquest terme fos un anglicisme encobert, derivat de [...]
|
|
58.
llanterna i lot
Font
Fitxes de l'Optimot
Per designar el petit llum de butxaca format per una capsa, on van allotjats una pila o més acumuladors recarregables, una bombeta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor, es fan servir els noms llanterna i lot. Per exemple:
Els que vulguin fer nit a la casa hauran de dur una [...]
|
|
59.
lliurable i entregable
Font
Fitxes de l'Optimot
A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot [...]
portadocuments
m. [ECO] Estoig amb diferents compartiments, usat per a portar-hi documents. 
|
|
60.
parlar-ne i parlar-ho
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb parlar, amb el significat de 'tractar d'un assumpte', generalment és intransitiu i regeix l'ús de la preposició de o sobre. Per tant, els complements introduïts amb aquestes preposicions es reprenen amb el pronom en. Per exemple:
Van parlar de literatura. (En van parlar.)
Són tertúlies [...]
|
portadocuments
m. [ECO] Estoig amb diferents compartiments, usat per a portar-hi documents.
m. [ECO] Estoig amb diferents compartiments, usat per a portar-hi documents.