lògic -a
1 1 adj. [FS] [LC] Relatiu o pertanyent a la lògica.
1 2 adj. [FS] [LC] Conforme a les lleis del raonament. Una conseqüència lògica. Una argumentació lògica.
2 1 adj. [FS] [LC] D'acord amb allò que es pot inferir lògicament dels esdeveniments precedents, de les circumstàncies concurrents.
2 2 adj. [FS] [LC] Que raona d'una manera lògica. Fent això no sou lògic.
3 adj. [IN] Que fa referència a les dades, independentment del seu suport material o de la seva localització física. Enregistrament lògic. Final lògic d'una cinta.
4 1 f. [FS] Disciplina, tradicionalment unida a la filosofia, que estudia les lleis del raonament vàlid.
4 2 f. [IN] Ciència que estudia sistemàticament les relacions entre enunciats.
4 3 [FS] lògica clàssica Lògica elaborada per Aristòtil i desenvolupada fins al segle xix.
4 4 [FS] [IN] lògica formal Lògica que prescindeix del contingut de les proposicions.
4 5 [FS] lògica matemàtica Lògica moderna.
4 6 [FS] lògica modal Lògica que estudia les proposicions modals.
4 7 [FS] lògica moderna [o lògica simbòlica] Lògica que recorre sistemàticament als simbolismes i al càlcul, desenvolupada a partir del segle xix.
5 1 f. [FS] [LC] Manera de raonar rigorosa.
5 2 f. [FS] [LC] Encadenament racional de les coses.
6 1 f. [IN] Materialització de les relacions lògiques en circuits o en dispositius físics.
6 2 [EL] lògica electrònica Establiment de mètodes algèbrics en l'estudi i resolució de problemes de commutació de circuits elèctrics.
6 3 adj. [EL] Relatiu o pertanyent a la lògica electrònica. Circuit lògic. Element lògic.
