sostenir
[en registre informal, la forma de l'imperatiu sostingues pot prescindir de la s final quan va seguida d'un pronom enclític, sostingue'l o sostingue-la en comptes de sostingues-lo o sostingues-la; en balear, la forma de l'imperatiu sostén pot usar-se en la variant sosté, sense n final, si no va seguida de pronom enclític]

1 1 v. tr. [LC] Resistir totalment o parcialment al pes, a la tendència a desplaçar-se, (d'alguna cosa). Les bigues que sostenen el sostre. Els pilars que sostenen la volta. Les branques s'ajeuen: poseu-hi estontols que les sostinguin.
1 2 v. tr. [LC] Privar de caure, d'ésser emportat per una força. Jo l'havia de sostenir perquè no caigués.
1 3 v. intr. pron. [LC] Mantenir-se sense caure, sense cedir. Sostenir-se amb crosses. Sostenir-se sobre l'aigua.
2 1 v. tr. [LC] Ajudar (algú o alguna cosa) perquè no defalleixi, decaigui, s'abaixi, etc. Aquest aliment li sostindrà les forces. Procurar sostenir el coratge dels soldats. Procurar sostenir l'atenció del públic. Sostenir un establiment, una empresa. Sostenir la veu. Amb un esforç sostingut.
2 2 v. tr. [LC] Defensar (una manera de pensar), insistint a afirmar-la contra qui la nega. Sostenir una proposició, una doctrina, una opinió.
2 3 v. tr. [LC] Tenir (una conversa, un canvi d'impressions, etc.), amb algú. Fa estona que sostenen una entrevista de feina amb el cap de personal.
3 1 v. tr. [LC] [OP] Resistir (el pes, l'esforç, d'algú o d'alguna cosa). Un dic per a sostenir l'empenta de l'aigua. El cadafal no pogué sostenir el pes de la gent.
3 2 v. tr. [LC] per ext. Sostenir l'assalt dels enemics.