Resultats de la cerca frase exacta: 687
|
201.
civilització
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de civilitzar; l'efecte. Estadi evolutiu de la cultura que succeeix a la barbàrie i que es caracteritza, principalment, per l'existència d'una organització política de tipus estatal, el desenvolupament de les ciutats i l'escriptura. La civilització grega. Les [...]
|
|
202.
islamitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir a l'islam. Adoptar la religió, els costums i la cultura islàmics. Aplicar la llei islàmica (a sectors de la vida pública i social). [...]
|
|
203.
europeista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'europeisme. Tendències europeistes. Estudiós de la cultura o de les coses característiques d'Europa. Especialista en qüestions europees. Partidari de la unitat europea. [...]
|
|
204.
grecobúdic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la cultura i a l'art desenvolupats als territoris del nord-oest de l'Índia, en el període que seguí l'expedició d'Alexandre el Gran. [...]
|
|
205.
etnocentrisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència dels components d'un grup ètnic a considerar llur grup superior als altres grups o a interpretar les cultures alienes amb els criteris i valors de la pròpia cultura. [...]
|
|
206.
basquisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afecció a l'estudi de la llengua i la cultura basques. Element lingüístic d'origen basc introduït en una altra llengua. Reafirmació i defensa del poble basc i de les característiques nacionals basques. [...]
provençal
|
|
207.
postmodernitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud artística, al principi arquitectònica, que posa en qüestió la línia dogmàtica de la modernitat consolidada durant el segle xx a través de camins diversos. Època dominada pel pensament i la cultura del postmodernisme. [...]
|
|
208.
vil·lanovià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la cultura italiana de l'edat del ferro, localitzada a l'Emília i a la Toscana, que rep el nom de la necròpolis de Villanova, situada als ravals de Bolonya. [...]
|
|
209.
provençal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de la Provença. Relatiu o pertanyent a la Provença o als seus habitants. Occità, especialment amb relació a la llengua i la cultura medievals. Dialecte occità parlat a la Provença. Relatiu o pertanyent al provençal. [...]
|
|
210.
prehistòria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Període de la vida de la humanitat anterior a l'aparició de l'escriptura. Ciència que estudia la història de la humanitat anterior a l'aparició de l'escriptura, mitjançant les restes de la seva cultura material. [...]
|
provençal
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Provença.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Provença o als seus habitants.
2 1 m. [LC] [FL] Occità, especialment amb relació a la llengua i la cultura medievals.
2 2 m. [LC] [FL] Dialecte occità parlat a la Provença.
2 3 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al provençal.