131.
monocasi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflorescència cimosa en què cada eix successiu produeix una sola branca. [...]
|
132.
muscologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la botànica dedicada a l'estudi de les molses. [...]
|
133.
tocoginecologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la medicina que comprèn la tocologia i la ginecologia. [...]
|
134.
toponímia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de l'onomàstica que estudia els topònims. Conjunt de topònims. [...]
|
135.
traumatologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la medicina que estudia els traumatismes i llurs efectes. [...]
|
136.
urologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la medicina que s'ocupa de l'aparell urinari. [...]
|
137.
al·lergologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la medicina que estudia les al·lèrgies i els processos al·lèrgics. [...]
|
138.
bifurcar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir-se en dues branques. Bifurcar-se un camí, un ferrocarril. Bifurcar-se una branca. [...]
|
139.
biologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciència de la vida. Branca de la ciència que tracta dels organismes. [...]
|
140.
fisiopatologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la medicina que estudia les funcions patològiques de l'organisme. [...]
|