Resultats de la cerca frase exacta: 425
|
121.
floró
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ornament en forma de flor. Corona de florons. Adorn pintat o esculpit posat al centre d'un sostre o en un altre lloc semblant. Fet, mèrit, títol, etc., que dona esplendor a algú o a alguna cosa. Era el més bell floró de la seva corona, una de les seves més belles [...]
|
|
122.
madur -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ensorrar-se. El sostre del menjador està madur. Que ja no és jove, s'aplica a una persona. Un home madur, una dona madura. Que ha pervingut a un desenvolupament psicològic propi dels adults. Una persona madura. Un caràcter madur. Aquesta criatura és molt madura per la seva edat. [...]
|
|
123.
porus
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit orifici, gairebé imperceptible, especialment en una membrana animal o vegetal. porus aerífer Porus delimitat per unes quantes cèl·lules, existent al sostre de les cambres aeríferes de les hepàtiques, visible amb una lupa. porus areolat Perforació de les [...]
|
|
124.
obertura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
síl·laba que precedeix el nucli. Acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics. Finalment, el Govern va anunciar un règim d'obertura. Solució de continuïtat que permet l'entrada, espai obert en un mur, en un sostre, etc [...]
|
|
125.
coberta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'un llibre. coberta vitel·lina Membrana vitel·lina. Part exterior del sostre d'un edifici. El nou mercat no trigarà a estar llest: ja fan la coberta. Plataforma horitzontal que clou el buc d'una nau o el divideix en compartiments sobreposats. Part externa del pneumàtic que [...]
|
|
126.
fermar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir (una cosa) a una altra, lligant-la-hi, clavant-la-hi, perquè no se'n pugui separar. Va fermar la corda a una biga del sostre. Lligar amb una corda, una cadena o un altre lligam (una bèstia) a una anella, estaca, etc., perquè no pugui fugir. Fermar la mula a un arbre. Hem [...]
|
|
127.
baix 3 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és d'una alçària petita, inferior a l'ordinària. Un home baix. Una casa baixa. Una habitació baixa de sostre. El Canigó és més baix que el Puigmal. baix de sostre D'escassa intel·ligència, de concepció escarransida. Que és o [...]
|
|
128.
llis -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
considerable que forma part d'una estratificació. Sostre d'una galeria o cambra minera. Cara plana, rasa, uniforme i extensa d'una roca. [...]
|
|
129.
pilar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vertical de mineral que hom ha deixat per tal d'evitar l'esfondrament del sostre d'una sala. En alp., contrafort o esperó rocós i vertical, destacat com una torre, aferrat a la paret d'escalada. [...]
pilar
|
|
130.
bot 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Salt brusc d'una persona o un animal. Feia uns bots que tocava al sostre. El llop es va tirar d'un bot sobre l'ovella. a bots i empentes Precipitadament. Les coses no es poden fer a bots i empentes, que després tot surt malament. d'un bot [o en un bot] Ràpidament, en un instant [...]
|
pilar
1 1 m. [AQ] [AR] [LC] [OP] Suport vertical, considerablement més alt que ample, fet de pedra, maons, formigó, ferro, etc. Un terrat sostingut per pilars.
1 2 m. [LC] Pila anàloga de pedres, maons, etc., que serveix de molló.
1 3 m. [LC] En un moble, columna.
2 m. [JE] Figura formada pels castellers, consistent en un sol casteller a cada pis.
3 m. [GL] pilar coronat Pinacle que es forma generalment en dipòsits incoherents, d'origen morènic, volcànic, etc., a la punta del qual es manté un bloc rocós que, temporalment, protegeix de l'erosió els vessants quasi verticals del pinacle.
4 m. [MI] En una mina, massa vertical de mineral que hom ha deixat per tal d'evitar l'esfondrament del sostre d'una sala.
5 m. [GL] En alp., contrafort o esperó rocós i vertical, destacat com una torre, aferrat a la paret d'escalada.