21.
dasia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic usat per a indicar un so aspirat rude, l'esperit aspre, que és representat per ┣. [...]
|
22.
descentori
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taula genealògica usada per a indicar el nombre de línies ascendents d'una persona respecte d'una altra. [...]
|
23.
mostrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exposar a la vista d'altri. Em va mostrar el jardí. mostrar la cara per algú Donar la cara per algú. Fer veure, indicar, amb un gest, amb un signe. Palesar, donar a conèixer. Va mostrar enuig, valor, coratge. En aquella ocasió, ell es va mostrar un bon amic [...]
descentori
m. [HIG] Taula genealògica usada per a indicar el nombre de línies ascendents d'una persona respecte d'una altra. |
24.
crico-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. kríkos, 'anella', usada per a indicar connexió amb el cartílag cricoide. Ex.: cricoaritenoide. [...]
|
25.
cordo- [o cord-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot corda, utilitzada també en medicina per a indicar connexió o relació amb les cordes vocals. Ex.: cordòfon; cordotomia, cordectomia. [...]
|
26.
insígnia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal o divisa que serveix per a indicar la dignitat, el grau, el rang, etc., d'una persona. Les insígnies de la reialesa. El vaixell arborava la insígnia de l'almirall. Emblema o senyal per a portar a la solapa o subjecte a la roba, de caràcter commemoratiu, propagandístic, [...]
|
27.
-gin -gina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. gyné, 'dona', utilitzada també en botànica per a indicar relació amb el gineceu. Ex.: misogin, andrògina; pentagin, isogin. [...]
|
28.
al·lo-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. állos, 'altre', utilitzada també en química per a indicar l'un de dos isòmers. Ex.: al·lomorf, al·lopatia; al·locinàmic. [...]
|
29.
antesignatura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot o mots que s'anteposen a la signatura d'una persona per indicar el càrrec que exerceix o alguna circumstància justificativa de la signatura. [...]
|
30.
platini-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot platí, utilitzada en química per a indicar la presència de platí amb un nombre d'oxidació igual a +4. Ex.: platinífer. [...]
|