91.
difícilment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera difícil, amb dificultat. Difícilment ho entendràs. És un problema que difícilment podrem resoldre. [...]
|
92.
jo
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de primera persona de nombre singular, mot amb què l'autor d'un enunciat es designa a si mateix en el context d'aquest enunciat. Jo ho faré. Ho farem entre tu i jo. La mestra diu que jo no m'hi esforço. Si tu no goses —em va dir ella—, ja li ho diré [...]
|
93.
mateix 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posposat a un nom, a un pronom, a un adverbi o a una expressió adverbial de lloc, de temps o de mode, els emfasitza. La directora mateix ens ho va dir. Ella mateix ens ho va dir. Ens trobarem aquí mateix. Avui mateix hi aniré. Ho farem així mateix, tal com ell ha ordenat. Aquest [...]
mateix1
![]() |
94.
desaconsellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aconsellar de no fer (alguna cosa). Volia marxar de casa; però tothom m'ho ha desaconsellat. [...]
|
95.
enraonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discutir, examinar, etc., en una conversa. No sé pas qui ho ha de pagar: hem d'enraonar-ho. [...]
|
96.
gratis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De franc. Els cafès són gratis. Com que som bons clients, ens ho porten a casa gratis. [...]
|
97.
joquei
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que munta un cavall en una cursa de cavalls, especialment el qui ho fa per professió. [...]
|
98.
licantropia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deliri en què la persona afectada creu ésser un llop i es comporta com si ho fos. [...]
|
99.
vanaglòria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Glòria més aparent que real, glòria que hom s'atribueix per mèrits que no s'ho valen. [...]
|
100.
mastegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prémer reiteradament amb les dents (especialment el menjar). Mastegar bé els aliments. S'ho ha empassat sense mastegar-ho. Mastegar goma, tabac. S'entreté a mastegar paper. Mastega-ho bé i hi trobaràs el gust. No t'entendrà pas si no li ho dones ben mastegat [...]
|