1 m. [LC] [RE] Acció de manar; l'efecte. No obeïren el manament de llur senyor. 2 m. [RE] Precepte del decàleg o de l'Església. Els deu manaments de la llei de Déu. 3 m. [AD] [DR] Despatx judicial amb què hom dona ordre a determinats tipus de funcionaris perquè lliurin una certificació o un testimoniatge o practiquin una diligència.
