1 1 v. tr. [LC] Ocupar el lloc (d'algú) en un càrrec, en una dignitat, en la possessió d'alguna cosa, etc. El rei En Pere succeí el seu pare, el rei En Jaume. La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell. 1 2 v. intr. [LC] El rei En Pere succeí al seu pare, el rei En Jaume. La marquesa succeí al marquès en la possessió del castell. 2 v. intr. [LC] Una cosa, venir després d'una altra en el temps o en l'espai. La nit succeeix al dia. 3 v. intr. [LC] Un fet, esdevenir-se, ocórrer. Des de llavors han succeït moltes coses.
