181.
acusador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que acusa. Indicis acusadors. L'acusador del seu propi fill. Acusador públic. Persona que en un procés legal manté l'acusació. [...]
|
182.
adàctil -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense dits, mancat de dits. [...]
|
183.
adàmic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al personatge bíblic Adam, semblant a Adam. [...]
|
184.
adípic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les substàncies greixoses. [...]
|
185.
adònic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al personatge mitològic Adonis. Vers adònic. [...]
|
186.
adúlter -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viola la fe conjugal. Una dona adúltera. Un home adúlter. Un amor adúlter. Adulterat. Un llenguatge adúlter. [...]
|
187.
adamític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als adamites. Adàmic. [...]
|
188.
adaptador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que adapta o permet adaptar. Persona que adapta, especialment la que fa una adaptació literària, cinematogràfica o teatral. Peça que, aplicada a un aparell, un dispositiu, etc., permet d'acoblar-hi altres peces. [...]
|
189.
addicte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fortament inclinat, donat, a alguna cosa. Addicte a l'estudi. Un addicte a l'ús de les drogues. Unit a una altra persona en alguna empresa, algun afer, etc. [...]
|
190.
adductor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que addueix. Múscul adductor. [...]
|