superior1
1 adj. [LC] Situat més amunt. El nivell d'aquest llac és superior al d'aquell altre. La part superior d'una columna. El llavi superior.
2 1 adj. [LC] A un nivell més alt quant al grau, al rang, a la importància, al valor, al mèrit. La primera part del llibre és excel·lent, molt superior a la segona. Els castellans eren en nombre superior als portuguesos.
2 2 adj. [LC] De grau, rang, importància o valor alt, elevat. Un drap de qualitat superior. Un mèrit superior.
2 3 m. i f. [LC] [PR] Persona que té autoritat sobre una altra. L'obediència als superiors.
2 4 adj. [LC] Que prové d'un superior. Esperaven ordres superiors per actuar.
3 adj. [LC] Prou ferm, fort, etc., per a no ésser afectat o vençut per alguna cosa. Ell és superior als sofriments.
4 adj. [BI] Que presenta una evolució biològica avançada. La flor és l'òrgan reproductor de les plantes superiors.
5 adj. [GL] [HIH] En la seva darrera etapa, s'aplica a un període prehistòric o una era geològica. Paleolític superior. Cretaci superior.
6 1 adj. [LC] [PE] Que té el grau més elevat dels diversos graus d'un ensenyament reglat. Educació superior. Els seus pares tenen estudis superiors.
6 2 adj. [LC] [PE] On s'imparteixen estudis superiors. Estudia en una escola superior de disseny molt prestigiosa. Escola Superior d'Arts i Oficis.
6 3 adj. [LC] [PE] Titulat en uns estudis superiors. Diplomat superior. Tècnica superior.
7 adj. [LC] Que, en una jerarquia, ocupa un lloc de més importància. El recurs serà resolt per un tribunal superior.
8 adj. [LC] D'una intensitat tan gran que venç fàcilment algú. Allò era superior a les seves forces.
