Resultats de la cerca bàsica: 153.368
|
181.
hacanea
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavall quelcom més alt que l'haca, que presta els mateixos serveis que el cavall ordinari. [...]
quatre-centè -centena
|
|
182.
omnipotent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de fer tot el que vol. Que té un poder molt gran. [...]
|
|
183.
regalim
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Filet de líquid que corre per la superfície d'un cos que regala, que en cau. [...]
|
|
184.
relapse -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que recau en un pecat de què havia estat absolt, en una heretgia que havia abjurat. [...]
|
|
185.
verinós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té, que porta, verí. Una serp verinosa. Que conté mala voluntat o irritació. Paraules verinoses. [...]
|
|
186.
catacrac
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el soroll d'una cosa que es trenca, que cruix, etc. Soroll d'una cosa que es trenca, que cruix, etc. Vam sentir un catacrac i una part del sostre es desplomà. [...]
|
|
187.
cinc-centè -centena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 499 davant seu, el que fa cinc-cents. Que és una de les cinc-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un cinc-centè, 1/500. [...]
|
|
188.
dos-centè -centena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té cent noranta-nou davant seu, el que fa dos-cents. Que és una de les dues-centes parts en què es divideix una quantitat o un tot. Un dos-centè, 1/200. [...]
|
|
189.
quatre-centè -centena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 399 davant seu, el que fa quatre-cents. Que és una de les quatre-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un quatre-centè, 1/400. [...]
|
|
190.
set-centè -centena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 699 davant seu, el que fa set-cents. Que és una de les set-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Tres set-centens, 3/700. [...]
|
quatre-centè -centena
1 adj. [LC] [MT] Que, en una sèrie, en té 399 davant seu, el que fa quatre-cents.
2 adj. [LC] [MT] Que és una de les quatre-centes parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot.
3 m. [LC] [MT] Un quatre-centè, 1/400.