Resultats de la cerca frase exacta: 3.023
|
111.
obsecració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prec fervorós, conjurant Déu o en nom de Déu. [...]
|
|
112.
antonomàsia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ús d'un epítet, d'un títol oficial, etc., en lloc del nom propi d'una persona. Ús d'un nom propi en lloc d'un apel·latiu. per antonomàsia Per excel·lència. [...]
|
|
113.
metaplasme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alteració d'un mot per addició, subtracció, transposició o contracció de lletres o síl·labes. Fet d'estar constituït el paradigma d'un nom, pronom o verb per formes de temes diferents. [...]
|
|
114.
anomenar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar nom (a algú o a alguna cosa). Els nombres que no tenen altres submúltiples que ells mateixos i la unitat, els anomenem nombres primers. Fer referència (a algú o a alguna cosa) mitjançant un nom determinat. Es deia Joana, encara que l'anomenaven pel sobrenom. Solia [...]
|
|
115.
-onímia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. ónyma, 'nom'. Ex.: zoonímia. [...]
|
|
116.
iconòlatra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adorador de les imatges, nom donat pels iconoclastes als catòlics. [...]
|
|
117.
autocontracte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracte bilateral en què intervé una sola persona física, la qual formula la declaració de voluntat i de consentiment en nom propi i en nom d'una altra persona a la qual representa. [...]
|
|
118.
denominal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un nom substantiu. Un verb denominal. [...]
|
|
119.
deverbal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva directament d'un verb. Un nom deverbal. [...]
|
|
120.
tarja
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escut militar medieval de forma rectangular. Placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom, una indicació. Obertura rectangular practicada a la part superior d'una paret o d'un envà, sobre una porta. [...]
|
