1 1 m. [LC] Línia que limita la part de superfície terrestre visible des d'un punt. Va aparèixer una vela a l'horitzó. 1 2 m. [TRA] [LC] Part de superfície terrestre limitada per aquesta línia. Un horitzó dilatat. 1 3 m. [LC] per ext. L'horitzó dels coneixements humans s'estén cada dia més. Obrir nous horitzons a l'activitat humana. 1 4 [FIA] [TRA] horitzó artificial a) Superfície plana horitzontal i reflectora, emprada per a observar altures d'astres quan no es pot veure l'horitzó del mar. 1 4 [FIA] [TRG] horitzó artificial b) Instrument de vol que indica la posició de l'horitzó respecte del pla horitzontal de l'aeronau. 1 5 [FIA] [FIF] horitzó dels esdeveniments Límit que tanca una regió de l'univers que no pot comunicar-se amb l'univers exterior. 1 6 [FIA] horitzó racional Cercle màxim de l'esfera celeste format per la intersecció del pla traçat pel centre de la Terra paral·lelament a l'horitzó sensible. 1 7 [FIA] horitzó sensible Cercle de l'esfera celeste format per la intersecció del pla tangent a la superfície de la Terra en el punt d'observació. 2 1 m. [GL] Capa diferenciable del sòl de textura, estructura i composició homogènies i característiques, diferenciat en el curs de la pedogènesi. 2 2 m. [GL] Superfície o capa molt fina que indica una posició concreta en una successió estratigràfica, sigui litològica, paleontològica o cronològica.
