Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

crèdit

m. [LC] Confiança que inspira la veracitat d'algú o d'alguna cosa. Donar crèdit a una notícia. Ell em mereix tot el crèdit.
m. [LC] Confiança que inspira la solvència d'algú. És un comerciant que té molt de crèdit.
m. [LC] [ECT] [AD] Acte de confiança associat a l'intercanvi de dues prestacions desfasades en el temps, els béns o mitjans de pagament lliurats, contra la promesa de pagament.
m. [LC] [ECT] Autoritat, influència, que hom té prop d'algú per la confiança que hom li inspira. Tenir crèdit prop d'un ministre.
m. pl. [LC] Relació de les persones, entitats, empreses, etc., que han participat en l'elaboració d'una publicació, d'un programa de televisió, d'un disc.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions