afluixar
1 1 v. tr. [LC] Posar fluixa (una cosa tibant o estreta). Afluixar una corda. Afluixar-li el cinyell. Afluixar un nus.
1 2 intr. pron. [LC] El cordatge d'aquesta raqueta s'ha afluixat molt.
1 3 [LC] afluixar la bossa [o afluixar els cordons] Donar diners.
1 4 [LC] afluixar la corda Disminuir la severitat o l'esforç.
1 5 [LC] afluixar la mosca Pagar.
2 tr. [LC] Deixar anar. Afluixar un renec.
3 1 tr. [LC] Fer tornar fluixa (una cosa) disminuint-ne la fortalesa, la intensitat, el vigor. Han afluixat el vi afegint-hi aigua. Un medicament per a afluixar la febre. Cal afluixar la feina. Afluixar un vis o caragol.
3 2 intr. pron. [LC] Esdevenir fluix, amb minva de fortalesa, d'intensitat, de vigor. Els caragols s'han afluixat i ara la porta balla. Afluixar-se els nervis.
3 3 intr. [LC] Una cosa, perdre força. El vent afluixa. La pluja afluixa. La febre afluixa.
4 intr. [LC] Posar un menor esforç en una tasca, en una empresa, en una contesa, etc., cedir. Si no afluixes ell no et podrà pas aconseguir. És impossible que us guanyi, atès que vós no afluixeu.
5 intr. pron. [LC] Abstenir-se, prescindir de fer o de tenir alguna cosa. Per poder telefonar-li havia d'anar al poble del costat, i se n'afluixà.
6 1 tr. [LC] Reduir en nombre, en quantitat, en valor. Ha calgut afluixar els operaris per minva de feina. Vàrem afluixar els preus.
6 2 intr. [LC] Esdevenir menys abundant, menys nombrós. La concurrència als concerts ha afluixat molt. Amb aquest temps, els bolets aviat afluixaran.
