Resultats de la cerca frase exacta: 648
|
61.
perdiueta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça posada al cim del tallamar que acaba a l'esquena del mascaró de proa. [...]
|
|
62.
enfornar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (alguna cosa) al forn per coure-la. Clavar, enfonsar. Li enfornà el ganivet a l'esquena. [...]
|
|
63.
monobotella
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bloc format per una sola botella d'aire comprimit, que l'escafandrista es col·loca a l'esquena. [...]
|
|
64.
escapulari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira de roba, amb una obertura per on passa el cap, que penja sobre el pit i l'esquena, distintiu de certs ordes religiosos catòlics. Conjunt de dos trossos petits de tela beneïts i dues cintes llargues que els uneixen el qual, passant el cap entre les dues cintes, es porta sota els [...]
|
|
65.
barb 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita massa blanquinosa de substància sebàcia, amb la punta negra, localitzada generalment a la cara i a l'esquena, resultat de l'obstrucció d'un fol·licle sebaci. Inflor morbosa produïda per la larva del tàvec en la pell dels bovins. Forat que presenten les pells [...]
|
|
66.
recolzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
descansi sobre un suport. L'escala, no cal que l'aguantis tu: pots recolzar-la a la paret. Sostenir-se en una posició inclinada fent descansar els colzes, l'esquena, etc., sobre un suport. Em vaig recolzar d'esquena en un arbre. [...]
|
|
67.
cavalcar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, ésser portat sobre l'esquena d'un animal que dirigeix. Cavalcar en un bell cavall. Cavalcar en sella, en bast, en albarda. Anar sobre l'esquena (d'un animal). No cavalcava cavall, ans cavalcava mula que amblava. El cavall o un altre animal, cobrir (la femella). Una peça, [...]
cavalcar
|
|
68.
flamenc 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels fenicoptèrids, de prop d'1 metre d'alçària, de potes i coll molt llargs i bec d'una especial estructura, plomatge blanc rosat en el coll, pit i abdomen, vermellós en el cap, esquena, cua i part superior de les ales i negre a la part inferior d [...]
|
|
69.
beaces
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alforja petita que porten a l'espatlla els mendicants, els pastors, etc. Alforja que hom posa sobre l'esquena d'una haveria. [...]
|
|
70.
pàmpol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
família dels caràngids, de cos oblong, fusiforme i poc comprimit, d'uns 60 centímetres de llargada màxima, de color gris blavenc a l'esquena, més clar als costats, i sobre aquests unes cinc o sis franges verticals fosques, amb algunes espinetes baixes davant l'aleta dorsal, molt [...]
|
cavalcar
1 1 v. intr. [AGR] [LC] Algú, ésser portat sobre l'esquena d'un animal que dirigeix. Cavalcar en un bell cavall. Cavalcar en sella, en bast, en albarda.
1 2 v. tr. [LC] Anar sobre l'esquena (d'un animal). No cavalcava cavall, ans cavalcava mula que amblava.
2 v. tr. [LC] El cavall o un altre animal, cobrir (la femella).
3 v. intr. [IMF] [LC] Una peça, estar damunt una altra cobrint-la parcialment.