complement
1 1 m. [LC] Allò que cal afegir a una cosa perquè sigui completa. Un bon índex és el complement indispensable d'una obra de consulta.
1 2 m. [LC] Part que en completa una altra per formar un tot.
2 m. [AD] Concepte retributiu que s'afegeix a les retribucions bàsiques segons la destinació, la perillositat, etc.
3 m. [DR] complement de llegítima Allò que cal afegir a la quantitat deixada pel testador a un hereu forçós perquè sigui igual a la llegítima que li correspon.
4 m. [MT] En geom., arc o angle que cal afegir a un arc o a un angle per a fer un quadrant o un angle recte. El complement d'un arc de 50° és un arc de 40°.
5 m. [MU] complement d'un interval Allò que manca a un interval musical per a valer una octava.
6 1 m. [FL] Funció sintàctica del constituent que completa la significació d'un altre constituent, del qual depèn i respecte al qual tendeix a ocupar posicions adjacents.
6 2 m. [FL] Constituent que realitza aquesta funció sintàctica. Complement de nom. Complement verbal. Complement d'una preposició.
6 3 [FL] complement agent Complement del verb passiu que és alhora el subjecte de l'oració activa corresponent.
6 4 [FL] complement circumstancial Complement verbal que expressa circumstàncies de manera, de lloc, de temps, etc., respecte a la situació designada pel verb.
6 5 [FL] complement de datiu Complement que pot ésser representat pel pronom feble li , o les variants flexives d'aquest pronom, sigui el complement indirecte, el datiu ètic, el datiu possessiu o el complement benefactiu.
6 6 [FL] complement de règim Complement verbal introduït per la preposició que el verb selecciona.
6 7 [FL] complement directe Complement verbal introduït generalment sense preposició, que expressa el tema o el pacient de la situació designada pel verb.
6 8 [FL] complement indirecte Complement verbal introduït per la preposició a , que expressa el destinatari o l'experimentador de la situació designada pel verb.
6 9 [FL] complement predicatiu Complement verbal que realitza una predicació secundària sobre el subjecte, sobre el complement directe o, més esporàdicament, sobre el complement indirecte.
