Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

confirmar

1 v. tr. [LC] Fer encara més ferm, més segur. Això em confirma en les meves esperances, en la meva idea, en la meva decisió. Això confirma les meves esperances, la meva opinió.
2 1 v. tr. [LC] [RE] Administrar (a algú) la confirmació. El bisbe confirmarà tres joves per Pentecosta.
2 2 v. tr. [LC] [RE] Fer administrar la confirmació (a algú). S'ha confirmat abans de casar-se.
2 3 v. tr. [LC] pop. Bufetejar.
3 1 v. tr. [LC] Mantenir (una decisió, un càrrec, etc.). Confirmo la meva comanda del 14 del mes corrent.
3 2 [LC] confirmar una sentència Un tribunal, mantenir la sentència d'un tribunal inferior.
3 3 v. tr. [LC] Mantenir (una persona) en el càrrec que té. Han confirmat el Lluís per segona vegada en el càrrec de secretari.
4 v. tr. [LC] Fer vàlid per un assentiment formal, per una sanció necessària, ratificar. Confirmo l'oferiment que el meu germà ha fet en el meu nom. Confirmar el nomenament d'un funcionari. El Parlament ha confirmat el decret del ministre.
5 1 v. tr. [FS] [LC] Donar nova o definitiva seguretat de la certesa (d'una cosa, d'una teoria, d'una hipòtesi, etc.). Confirmar un rumor, una notícia. Els fets han confirmat les nostres sospites. Tots els indicis confirmen la seva fuga.
5 2 v. intr. pron. [LC] Esdevenir segur i cert. Les nostres sospites s'han confirmat.
5 3 v. tr. [LC] Verificar, comprovar, (alguna cosa de la qual es dubtava). He confirmat que les botes són mig buides.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions