Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

confusió

f. [LC] Estat d'un aplec de persones o de coses mesclades de manera que no es poden distingir les unes de les altres, posades totes juntes de qualsevol manera. Els lladres volgueren aprofitar-se de la confusió per a robar. L'atac sobtat portà la confusió als rengles enemics. Confusió d'atribucions, de drets. Confusió d'idees, d'arguments. Hi havia una gran confusió de gent.
f. [LC] Error consistent a prendre una persona o una cosa per una altra a causa de no haver-ne distingit les diferències. Confusió de noms, de dates.
f. [LC] Capgirament, desbaratament, desfeta. Aquella zona va quedar en gran confusió després del terratrèmol.
f. [LC] Desconcert de l'esperit, torbació per la qual es manifesta la vergonya, el pudor. Cobrir algú de confusió. Una deliciosa confusió es pintà en el seu rostre.
[MD] confusió mental Alteració global de les funcions psíquiques, generalment temporal, deguda a una causa externa.
f. [DR] En dret, reunió en una mateixa persona, generalment en ocasió d'un testament, de les qualitats de creditor i de deutor, que té com a efecte jurídic l'extinció de l'obligació.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions