1 v. tr. [LC] [FL] Adjuntar al radical (d'un verb) determinats afixos o introduir-hi alguna modificació formal per expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. El verb començar es conjuga com adreçar perquè la seva flexió és la mateixa. 2 1 tr. [LC] Compaginar, harmonitzar. 2 2 intr. pron. [LC] No és extraordinari que en aquest món un parell de casualitats es conjuguin. En Gaudí, un element nòrdic es conjuga amb la visió mediterrània.
