convèncer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, convence'l o convence-la en comptes de convèncer-lo o convèncer-la]

1 v. tr. [LC] Emmenar amb arguments a reconèixer alguna cosa com a vera, a adoptar una opinió, una resolució, etc. Ja el convenceré que és veritat. El convencerem del seu tort. Convenç-lo que vingui amb nosaltres. Són raons que convencen.
2 v. intr. pron. [LC] Adquirir la certesa sobre una cosa. T'has convençut que és veritat?