1 1 v. tr. [LC] [PO] Posar (a algú) una corona, especialment com a insígnia de dignitat sobirana. Coronar el vencedor. Carlemany va ser coronat emperador a Roma. 1 2 v. tr. [LC] [PO] per ext. Coronar la virtut. Això el corona de glòria. 1 3 v. intr. pron. [LC] [PO] Coronar-se, algú, de glòria. 2 v. tr. [LC] [PO] Formar com una corona tot al voltant (d'alguna cosa), adornar-ne la part superior. Uns turons boscats coronen la vall. Els merlets que coronen la torre. 3 1 v. tr. [LC] [SP] Arribar (a dalt d'un lloc, a la part més alta d'un lloc). Coronar el cim. 3 2 [DE] coronar una posició Ocupar-la soldats. 3 3 v. tr. [LC] Completar, portar a perfecció. El fi corona l'obra. L'empresa fou coronada d'un èxit complet. 4 1 v. tr. [AGF] [LC] Tallar el brancam (d'un arbre). 4 2 v. tr. [AGF] Tallar la soca (d'un arbre) prop de terra per tal que tanyi. 5 v. intr. [LC] [MD] El fetus, deixar veure el cap en el moment del part. 6 v. intr. pron. [EI] Les dents d'una roda dentada, trencar-se o desgastar-se.
