Resultats de la cerca frase exacta: 304
|
121.
preconitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloar públicament. Proposar i defensar (una idea, un pla, etc.). El comitè preconitzava la vaga general. El papa, aprovar (la designació d'una persona) per a una dignitat eclesiàstica. [...]
|
|
122.
almussa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esclavina que cobreix el pit i les espatlles botonada per davant o fermada al coll amb un fiador, la qual usen com a senyal de dignitat alguns eclesiàstics i doctors universitaris. [...]
|
|
123.
investir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar solemnement en possessió d'un feu, d'una dignitat. Posar en possessió d'un poder, d'una autoritat. Envoltar amb un intent hostil (una plaça forta, una fortalesa, etc.). [...]
|
|
124.
escalar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
social elevada, un càrrec important, un grau elevat de dignitat, de prestigi, etc.). Escalar les més altes dignitats. Escalant, escalant, ha arribat a gerent. Escalonar 1. Han escalat testos amb flors. [...]
|
|
125.
baronia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat d'un baró. Als Països Catalans, des del segle xiii, territori d'una certa extensió posseït amb domini de mer i mixt imperi, amb independència de la categoria social del titular. [...]
|
|
126.
vice-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que indica un ofici o una dignitat immediatament inferior al designat pel radical i que en certs casos pot assumir-ne les funcions. Ex.: vicealmirall, viceconsellera, vicecònsol, vicegerent, vicelegat, vicepresidenta, vicerector, vicesecretari. [...]
|
|
127.
electoral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'elecció o als electors. Llei electoral. Cens electoral. Reunió electoral. Col·legi electoral. Drets electorals. Districte electoral. Relatiu o pertanyent a la dignitat d'elector del Sacre Imperi Romanogermànic. [...]
|
|
128.
conestable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat palatina, i més tard militar, derivada del cap de les cavallerisses dels emperadors romans del baix Imperi. A la Corona catalanoaragonesa, cap suprem de l'exèrcit reial, amb les mateixes atribucions militars que el senescal. [...]
|
|
129.
electorat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de persones d'un país o d'una circumscripció amb dret a vot a les eleccions polítiques. Dignitat d'elector en el Sacre Imperi Romanogermànic. Estat sobirà d'Alemanya sota la jurisdicció d'un elector. [...]
electorat
|
|
130.
mitra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligadura dels antics orientals, portada més tard per les dones romanes. Lligadura alta i puntuda que en les grans solemnitats porten els bisbes, arquebisbes i altres prelats que gaudeixen d'aquest privilegi. Dignitat d'arquebisbe o bisbe. [...]
|
electorat
1 m. [DR] [PO] [LC] [HIH] Conjunt de persones d'un país o d'una circumscripció amb dret a vot a les eleccions polítiques.
2 1 m. [HIH] Dignitat d'elector en el Sacre Imperi Romanogermànic.
2 2 m. [HIH] [LC] Estat sobirà d'Alemanya sota la jurisdicció d'un elector.