1 f. [LC] Qualitat de comú. Comunitat d'interessos. Comunitat d'idees, de sentiments. Comunitat d'origen. Comunitat de béns. 2 1 f. [LC] [AN] [SO] Grup social que es caracteritza generalment per un vincle territorial i de convivència o per una afinitat d'interessos i de conviccions ideològiques. La comunitat alemanya de Polònia. Comunitat religiosa. Comunitat de regants. Comunitat lingüística. 2 2 f. [LC] Conjunt dels habitants d'un país, d'una ciutat. 2 3 f. [LC] [RE] Conjunt dels membres d'una religió sotmesos a l'autoritat d'un mateix cap. 2 4 f. [LC] [RE] Reunió de religiosos o de religioses que viuen plegats en un mateix edifici. Una comunitat de monges de clausura. La comunitat benedictina de Montserrat. 3 f. [AD] [DR] comunitat autònoma Ens territorial, dotat d'autonomia política, en què s'organitzen les regions i les nacions de l'Estat espanyol per a l'exercici del dret d'autogovern. 4 1 f. [BO] [EG] Conjunt de plantes d'exigències ecològiques semblants o complementàries que ocupa un indret de característiques definides i forma part d'una biocenosi. 4 2 [EG] comunitat biòtica Biocenosi . 4 3 [BO] [EG] comunitat vegetal Comunitat 4 1 .
