1 f. [LC] [RE] [FS] Virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret. Practicar la justícia. Obrava sempre segons la justícia. Això és de justícia. 2 1 f. [LC] [DR] Allò que s'ha de fer segons dret i raó. Fer justícia. Cal fer justícia a les seves virtuts, cal reconèixer-les. 2 2 f. [LC] [DR] Poder de fer-ho. La justícia divina. La justícia humana. 2 3 f. [LC] [DR] Exercici d'aquest poder. Demanar justícia. Obtenir justícia. 3 f. [LC] [DR] Exercici de la justícia per qui n'està encarregat. Ministre de Justícia. Consellera de Justícia. Administrar justícia. Recórrer a la justícia. 4 1 f. [LC] [DR] Qualitat d'allò que és fet amb equitat. La justícia de la meva petició. La justícia d'una causa. 4 2 [SO] [FS] justícia social Concepte de justícia que incorpora el reconeixement dels drets socials dels individus, atenent no solament a llur treball, sinó també a llurs necessitats. 5 1 m. [HIH] [PR] Oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials del Regne de València. 5 2 m. [HIH] [PR] Al Regne d'Aragó, magistrat reial que tingué l'origen en el jutge o en la justícia de la cort reial.
