1 f. [LC] Acció de conformar o de conformar-se; l'efecte. La conformació dels sentiments de la mare als dels fills. La conformació de la conducta a la raó. Per a suportar això es necessita molta conformació. 2 1 f. [BI] [AGR] Estructura i arranjament de les parts que formen un cos organitzat, un òrgan. La conformació de l'ésser humà. La conformació del crani, de l'esquelet. Vici de conformació. 2 2 f. [QU] En quím., arranjament geomètric dels àtoms d'una molècula en l'espai, convertible per rotació més o menys lliure d'uns grups atòmics respecte als altres al voltant d'un enllaç senzill pres com a eix. 3 f. [ML] Acció de conformar un metall.
