1 1 f. [LC] Cosa que colpeix d'admiració per la seva bellesa, grandesa, etc. Les meravelles de la natura. Ha escrit un poema que és una meravella. 1 2 [LC] de meravella [o a meravella] loc. adv. Excel·lentment. Avui l'equip ha jugat de meravella. L'artista expressa a meravella el seu ideal estètic. 2 1 f. [AGA] [BOS] [LC] Planta del gènere Ipomoea o Pharbitis, de la família de les convolvulàcies, enfiladissa, de fulles enteres o lobulades, flors tubuloses en forma d'embut, generalment oloroses, i fruit en càpsula, originària de l'Amèrica tropical i plantada com a ornamental. 2 2 f. [BOS] [LC] Balsamina. 2 3 [AGA] [BOS] meravella de nit Flor de nit.
