121.
balandra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veler d'un sol arbre que hissa una vela de tallant i un o més flocs. [...]
|
122.
cangrea
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vela de tallant de forma trapezoidal que s'enverga al pal, la botavara i l'antena. [...]
|
123.
orsapop
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda per a allunyar de la roda el car de l'antena d'una vela llatina. [...]
briol
m. [TRA] Cap que, aferrat al pujament, serveix per a carregar una vela rodona i aferrar-la després més fàcilment. |
124.
xabec
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nau de vela llatina, amb tres arbres, usada a la Mediterrània per al tràfic de cabotatge. [...]
|
125.
briol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap que, aferrat al pujament, serveix per a carregar una vela rodona i aferrar-la després més fàcilment. [...]
|
126.
combés
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai de la coberta de les naus de vela comprès entre l'arbre mestre i el trinquet. [...]
|
127.
treu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vela hissada pels bastiments llatins per anar en popa amb vents forts en substitució del velam característic. [...]
|
128.
bolina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda de dur cap a proa el caient de sobrevent d'una vela quadrada. anar de bolina Cenyir 4. [...]
|
129.
gràtil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costat d'una vela per on aquesta s'enverga a l'antena, a la verga o a l'estai. [...]
|
130.
velari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat romana, vela de grans dimensions que feia de sostre a un teatre o a un amfiteatre. [...]
|