1 1 v. tr. [LC] [RE] Fer o declarar sagrat, apropiar a usos sagrats, dedicar al servei de Déu. Consagrar una església al culte. 1 2 v. intr. [RE] En el cristianisme, el sacerdot, pronunciar sobre el pa i el vi les paraules d'institució de l'eucaristia. 1 3 [RE] consagrar l'hòstia Consagrar 1 2. 1 4 [RE] consagrar el pa i el vi Consagrar 1 2. 1 5 v. tr. [RE] Una autoritat eclesiàstica, conferir l'autoritat episcopal, imperial o reial. El papa va consagrar tres bisbes. El papa va consagrar Pipí el Breu rei dels francs. El 1700 fou consagrat Guillem Gonyalons bisbe de Solsona. 2 1 v. tr. [LC] Dedicar exclusivament al servei d'una persona o d'una cosa. Consagrava al malalt el seu temps. Havia consagrat la seva vida a l'estudi. Consagrar la fortuna al socorriment dels pobres. 2 2 v. intr. pron. [RE] Des de ben jove es consagrà al servei de Déu. 3 1 v. tr. [LC] Revestir del caràcter de durador. Un monument que consagra la memòria de la victòria. És una regla que ha estat consagrada pel temps. 3 2 v. tr. [LC] Donar prestigi (a algú o alguna cosa) en una activitat. Aquesta pel·lícula la va consagrar com una gran estrella del cinema. Aquesta guia consagra disset restaurants com els més importants. 3 3 v. intr. pron. [LC] Amb els quatre gols d'aquell partit es va consagrar com el millor jugador de la lliga.
