Resultats de la cerca bàsica: 153.124
|
61.
espès -essa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un bosc espès. D'un planter clar en trauràs menys arbres que d'un planter espès. Una multitud espessa. Aquests arbres estan plantats molt espessos. Obtús, d'intel·ligència no gens clara. És molt espès aquell home. Avui tinc el cap espès. Atacat 2 . [...]
|
|
62.
Semblar + infinitiu: sembla sentir o sembla que sent? / sembla ser que o sembla que?
Font
Fitxes de l'Optimot
pronom de datiu. Ara bé, la subordinada d'infinitiu només sol aparèixer quan aquest infinitiu és de percepció (veure, sentir, notar, etc). Per exemple:
Em va semblar que sentia cops a l'altra habitació o Em va semblar sentir cops a l'altra habitació.
Ens semblava haver-la vist a l'escola o Ens semblava [...]
|
|
63.
Com es diu 'lo más mínimo' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, hi ha diverses expressions per fer referència a una quantitat o intensitat mínima: gens, gens ni mica, ni poc ni gaire, gens ni gota, etc. Per exemple:
És una cosa que no l'interessa gens ni mica.
No tinc gens de fred.
[...]
|
|
64.
seguretat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de segur. La seguretat d'un port. La seguretat de l'Estat. La seguretat pública. Direcció general, agent, guàrdia, de seguretat. Parlar amb seguretat. —Vindrà? —En tinc la seguretat. de seguretat Que assegura un bon funcionament, que evita un perill, dit d [...]
|
|
65.
gola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part anterior del coll. Penjar per la gola. Espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag. Tinc mal a la gola. Tinc la gola inflamada. Té un os entravessat a la gola. Boca de certs animals. La gola del lleó. Fosc com una gola de llop. Pas estret [...]
|
|
66.
quant 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estarien ben contents amb la seva sort! Usat en plural, tots els qui, tots els que. Quants han arribat, que se'n vagin. Quants en comprem, ens els menjarem. uns quants Un cert nombre (de). En tinc uns quants de molt bons. Espera't uns quants dies. [...]
|
|
67.
dolor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
passador. Dolor d'estómac. Dolor reumàtic. Tinc dolor a les cames. Sentiment penible que experimenta l'ànima, comparable al sofriment físic, causat per la pèrdua d'un ésser estimat, per un fort desengany, pel penediment, etc. Un profund dolor, un dolor inconsolable. [...]
|
|
68.
lliure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no està subjecte al domini d'altri, a un poder extern, a una autoritat arbitrària. Eren esclaus i van esdevenir persones lliures. Un país lliure. Un país on la premsa és lliure. Universitat lliure. Ciutat lliure. No constret per una obligació, un deure, una [...]
conseqüència
|
|
69.
conseqüència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que segueix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d'un fet. Un incident que pot tenir conseqüències greus. La conquesta de la ciutat fou la conseqüència d'aquella victòria. Obrar sense calcular les conseqüències. Proposició que es [...]
|
|
70.
Règim dels adjectius diferent i distint: diferent de o diferent que?, distint de o distint que?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que.
Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos [...]
|
conseqüència
1 f. [LC] Allò que segueix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d'un fet. Un incident que pot tenir conseqüències greus. La conquesta de la ciutat fou la conseqüència d'aquella victòria. Obrar sense calcular les conseqüències.
2 1 f. [FS] [LC] Proposició que es dedueix lògicament d'un principi o d'unes premisses. Deduir les conseqüències d'un principi. Heus aquí la conseqüència del vostre raonament. Treure la conseqüència.
2 2 [FS] treure a conseqüència Adduir per derivar-ne una conseqüència.
3 1 [LC] a conseqüència de loc. prep. Com a conseqüència o resultat de. Ha mort a conseqüència d'una caiguda.
3 2 [LC] en conseqüència loc. adv. Per tant. No tinc diners; en conseqüència, no us puc ajudar. Procedir en conseqüència.