Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

corretja

1 1 f. [ED] [LC] Banda o llenca de cuir o d'un material semblant. Cenyir-se el cos amb una corretja. Una corretja amb sivelles. Un espolsador de corretges.
1 2 [IMI] [LC] corretja sens fi Corretja amb els dos caps cosits junts, la qual, passant per dues politges, dos cilindres o dos cons, serveix per a comunicar el moviment de l'un a l'altre.
2 1 f. [LC] Resistència a rompre's d'una cosa vescosa, flexible.
2 2 f. [LC] Aguant per a sofrir burles, dites molestoses, etc. Tenir corretja. Tenir molta corretja.
3 1 f. [AQ] Bigueta col·locada horitzontalment, recolzada damunt dues encavallades o dues bigues, que serveix alhora de recolzament als cabirons per a formar la coberta o teulada.
3 2 f. [AQ] Congreny 2.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions