cosa
1 1 f. [LC] Tot allò que existeix o és concebut d'existir com una entitat separada, sia corpòria o espiritual, real o abstracta. Déu, creador de totes les coses. Totes les coses tenen una fi en aquest món. Veig allà baix una cosa negra.
1 2 f. [LC] Allò que és real, concret. Anar al fons de les coses. El nom no fa la cosa.
1 3 [FS] cosa en si Realitat tal com és en ella mateixa, amb independència de les possibilitats del coneixement humà.
2 1 f. [LC] Objecte inanimat. Les persones i les coses. L'esclau era considerat com una cosa. Hem comprat moltes coses. Una cosa de preu.
2 2 f. [DR] En dret, objecte que té una realitat diferent de la persona i dels seus actes, i que és susceptible d'ésser regulat jurídicament.
3 1 f. [LC] Allò que s'esdevé, que es fa, de què hom parla, esdeveniment, fet, circumstància, etc. Les coses van malament. Cal prendre les coses tal com venen. Ha fet coses més difícils que saltar aquest barranc. Fer grans coses. Ha dit una cosa increïble. Això que ara dius ja és una altra cosa. Certes coses no es diuen. Coses de criatures.
3 2 [LC] tenir coses Tenir estranyeses, genialitats, etc.
3 3 f. [LC] Afer, assumpte. La cosa pública. Cosa jutjada. Preocupar-se massa de les coses temporals. La cosa no marxa, va malament, no rutlla. La cosa està decidida. Això no és cosa meva.
4 1 f. [LC] Reforçant el pronom què : No sé què cosa és.
4 2 [LC] bona cosa loc. adv. No poc. Enguany, collirem bona cosa de fruita.
4 3 [LC] cosa de loc. adv. Aproximadament. Fa cosa d'un any.
4 4 [LC] per cosa en el món loc. adv. Per res del món.
4 5 [LC] poca cosa a ) Cosa sense importància. Ha tingut una caiguda molt aparatosa, però s'ha fet poca cosa.
4 5 [LC] poca cosa b ) Persona feble, insignificant, físicament o de caràcter. Aquest noi és molt poca cosa, però encara pot créixer.
4 6 [LC] una cosa de no dir [o cosa de no dir] loc. adv. En un grau extraordinari. L'estima una cosa de no dir. Es va enrojolar cosa de no dir.
5 [LC] fer cosa Provocar angúnia o inquietud. Li feia cosa quedar-se sol en aquell casalot.
