Resultats de la cerca frase exacta: 88
|
21.
remolcament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracte de transport marítim pel qual el capità d'un remolcador s'obliga a arrossegar un vaixell per un preu estipulat. [...]
|
|
22.
tractor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vehicle automòbil potent, amb rodes, erugues o cadenes que s'adhereixen fortament al terreny, que serveix per a arrossegar l'arada i altres instruments i màquines agrícoles, forestals, etc., i accionar diversos mecanismes. Tractor agrícola. Tractor forestal. [...]
|
|
23.
vàter
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instal·lació on s'orina i es fan les defecacions consistent en un recipient adequat i un dipòsit d'aigua amb un dispositiu que, en ésser accionat, fa rajar l'aigua per arrossegar les deposicions cap als baixants i les clavegueres. Cambra on hi ha el vàter. [...]
|
|
24.
emportar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
emportat la teulada. La inundació s'ha emportat tots els ponts. Arrossegar 1 1. El corrent s'emporta la barca. emportar-se una cosa el vent Caure fàcilment en l'oblit. Obtenir 1. Jo m'he emportat un premi; ell s'ha emportat tots els altres. [...]
|
|
25.
estria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fusta. Solc que es forma en els plans de falla a causa del lliscament i del frec. Solc fi i allargat produït per l'acció de les glaceres en arrossegar blocs que freguen sobre altres blocs o sobre el paviment glacial. Ratlla o solc molt fi que hi pot haver en alguns punts de certs ossos [...]
|
|
26.
enganxar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el pugui arrossegar. Enganxeu l'egua al carro. Digueu al cotxer que enganxi. Unir, fer adherir, amb cola o qualsevol matèria aglutinant, viscosa. Sobre la tapa hi enganxarem un paper amb goma. Van enganxar les planxes de suro a la paret amb una cola forta. Aquest aiguacuit no enganxa [...]
|
|
27.
art 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
arrossegar una xarxa en forma de sac a prou velocitat perquè l'art engoleixi el peix. art d'encerclament Sistema de pesca que consisteix a envoltar una mola de peix amb una xarxa. art de deriva Solta de superfície. art de fons Art que treballa tocant el fons del mar. art de mosca Art [...]
|
|
28.
cua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'un estel. La cua d'una xarxa de pescar. Rastre de llum provocat per l'acció de la llum del Sol sobre la pols que surt del nucli d'un cometa o per l'acció del vent solar en arrossegar el gas ionitzat del nucli del cometa. Part d'una cosa que s'arrossega per terra. La cua del vestit de [...]
cua
|
|
29.
eluotròpic -a
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Química
Dit de la capacitat d'un solvent d'arrossegar els soluts retinguts en la fase estacionària d'un sistema cromatogràfic. [...]
|
|
30.
teleesquí nàutic
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Instal·lació consistent en un cable tractor sostingut per pilars del qual pengen diverses cordes de tracció que serveixen per a arrossegar els esquiadors nàutics. [...]
|
cua
1 1 f. [LC] [ZOA] Part posterior del cos dels animals quan és distinta de la resta i forma un apèndix més o menys llarg, que conté en els vertebrats les vèrtebres posteriors de la columna vertebral. La cua d'un gat, d'un gos, d'un bou. La cua d'un llangardaix. La cua d'un peix. Un animal sense cua, amb la cua llarga, curta.
1 2 [LC] anar cua dreta Anar cuadret.
1 3 [LC] anar-se'n amb la cua entre les cames No haver aconseguit res del que hom es proposava.
1 4 [LC] tenir cua de palla No estar exempt de culpa en alguna cosa, no deixar d'ésser mereixedor de censura en algun afer, etc.
1 5 f. [LC] [ZOA] En els ocells, conjunt de plomes rígides inserides al carpó. Un ocell amb la cua blanca. La cua forcada de l'oreneta. La cua d'una grua.
1 6 f. [LC] [ZOA] En els peixos, alot caudal.
2 1 f. [AGP] [LC] Apèndix, part d'una cosa, semblant per la seva forma, posició o inserció, a la cua d'un animal. La cua d'una g, d'una y. La cua d'un estel. La cua d'una xarxa de pescar.
2 2 f. [FIA] [LC] Rastre de llum provocat per l'acció de la llum del Sol sobre la pols que surt del nucli d'un cometa o per l'acció del vent solar en arrossegar el gas ionitzat del nucli del cometa.
2 3 f. [LC] Part d'una cosa que s'arrossega per terra. La cua del vestit de núvia.
2 4 [LC] portar cua Tenir conseqüències.
3 1 f. [HIG] cua d'ermini En heràld., clapa negra que imita la cua d'un ermini.
3 2 [AQ] [IMF] cua d'oreneta Encaix en forma de trapezi, més ample del cap que de l'arrencada.
3 3 [BO] [LC] cua d'una fruita Peduncle d'una fruita. Fer bullir cues de cirera.
3 4 [MD] [ZOA] cua de cavall Conjunt de fibres nervioses de la part terminal de la medul·la espinal.
3 5 [LC] [ZOA] cua de l'ull Angle extern de l'ull.
3 6 [IMI] [LC] cua de rata a ) Llima molt prima de secció circular.
3 6 [IMI] [LC] [TRA] cua de rata b ) En nàut., teixit fet a l'extrem d'un cap gruixut perquè no es desfili, que va disminuint el gruix.
3 7 [LC] de cua d'ull loc. adv. De reüll.
4 1 f. [LC] Part posterior o final d'una cosa. La cua i el cap d'una columna en marxa. Jo anava a la cua de l'acompanyament.
4 2 [LC] cua d'any Darrer dia de l'any.
4 3 [LC] deixar cua Tenir conseqüències.
4 4 [LC] ésser a la cua [o anar a la cua] Ésser l'últim. A la classe de gramàtica, ell va a la cua.
4 5 f. [IMI] La part més estreta del ferro d'un martell.
5 1 f. [LC] Conjunt de cabells lligats. El temps que els soldats anaven amb cua. Si no et vols fer cada dia la cua, talla't els cabells.
5 2 [ED] cua de cavall Cabellera lligada més amunt del clatell, d'on penja.
5 3 f. [LC] Trena molt prima de cabell, de fils, etc.
6 1 f. [LC] Filera de persones que esperen el seu torn. Les criatures feien cua a la font del jardí.
6 2 f. [IN] En inform., llista en què l'accés a les dades es fa pel mateix ordre d'inserció.
7 1 f. [BOS] cua d'escorpí Herba berruguera.
7 2 [BOS] [LC] cua d'oreneta Sagitària.
7 3 [BOS] [LC] cua de gat Mata de la família de les labiades, grisenca, de fulles estretes i flors d'un groc pàl·lid, disposades en inflorescències terminals llargues, laxes i amb grans bràctees dentades i amb espines, aromàtica, pròpia de les brolles mediterrànies seques i emprada com a medicinal (Sideritis tragoriganum o S. angustifolia ).
7 4 [BOS] [LC] cua de guilla [o cua de guineu] a ) Panís 1 2 i 1 3.
7 4 [BOS] [LC] cua de guilla [o cua de guineu] b ) Herba de la família de les gramínies, d'inflorescència densa i espiciforme, atenuada a tots dos caps, verda o violàcia, que creix als sembrats i a les vores de camins (Alopecurus myosuroides ).
7 5 [BOS] [LC] cua de mico Cua de rata e).
7 6 [BOS] [LC] cua de moltó Herba blenera.
7 7 [BOS] cua de rata a ) Herba de la família de les gramínies, amb els nusos inferiors de la tija sovint inflats, en forma de bulb, i la inflorescència en panícula molt densa, verdosa, groguenca o purpúria, amb les espiguetes de carena ciliada i curtament arestoses, que es fa als prats dalladors i a les pastures humides (Phleum pratense ).
7 7 [BOS] cua de rata b ) Herba de la família de les gramínies, que fa tofes grossetes, de fulles blanes i d'inflorescència força densa, blanca, tota eriçada de setes plomoses, originària de l'Àfrica oriental, que es fa als ermots i a les vores dels camins de les contrades mediterrànies (Pennisetum villosum ).
7 7 [BOS] cua de rata c ) Pelós 2 2.
7 7 [BOS] cua de rata d ) Margall bord.
7 7 [BOS] cua de rata e ) Planta de la família de les cactàcies, de tiges carnoses, primes i llargues, finalment esteses o penjants, amb costes longitudinals i nombrosos feixos d'espines brunes, i de flors rosades o purpúries, originària de Mèxic i cultivada com a ornamental (Aporocactus flagelliformis ).
8 1 f. [BOI] [LC] cua de cavall Planta del gènere Equisetum , únic representant actual de la classe dels equisetòpsids, de tija fistulosa i articulada, branques verticil·lades i esporangis disposats en estròbils.
8 2 [BOI] [LC] cua de cavall grossa Cua de cavall caracteritzada per tiges vegetatives verdes i robustes i tiges esporíferes sense clorofil·la (Equisetum telmateia ).
8 3 [BOI] [LC] cua de cavall petita Cua de cavall, semblant a la cua de cavall grossa, però molt menys robusta (Equisetum arvense ).
8 4 [BOI] [LC] cua de cavall ramosa Cua de cavall amb un sol tipus de tiges, verdes, irregularment ramificades i amb els estròbils petits (Equisetum ramosissimum ).
8 5 [BOI] cua de paó Alga bruna de l'ordre de les dictiotals, formada per una làmina en forma de ventall, que es disposa caragolada com una paperina (Padina pavonica ).
9 1 f. [BOB] cua de cavall Bolet comestible de l'ordre de les agaricals, de color bru vermellós i cama de base bulbosa (Amanita rubescens ).
9 2 [BOB] cua de cavall grossa Bolet comestible de l'ordre de les agaricals, sense tonalitats vermelloses (Amanita spissa ).
10 f. [ZOO] cua de jonc Ànec cuallarg.