1 1 v. tr. [IMI] [LC] Omplir quelcom (amb palla, amb un aliment, etc.), fins a posar-ne tibants l'embolcall, les parets. Embotir la borra en el bast. Embotir la carn en el budell. 1 2 v. tr. [LC] Omplir atapeïdament (alguna cosa). Embotia la pipa prement el tabac amb el dit petit. La gent embotia els carrers. Està que peta: sembla que l'hagin embotit. 1 3 v. intr. pron. [LC] Ficar-se en algun lloc, poder-hi entrar. Després de molts esforços, aconseguiren d'embotir-se en un vagó de mercaderies. 1 4 v. intr. pron. [MD] Una cosa, inflar-se fins a posar tibant la pell, l'embolcall. El ventre del malalt s'embotia per moments. 2 v. tr. [OP] Un obstacle, fer pujar el nivell de l'aigua (en un rec, en una séquia, etc.). 3 v. tr. [EI] [IMI] [ML] Fer relleus (en una làmina metàl·lica) picant-la per la bescara amb una matriu i un punxó. 4 1 v. tr. [IMI] Incrustar a les superfícies d'un moble (petites peces o filets de nacre, de boix o d'argent) per decorar-lo. 4 2 v. tr. [IMI] Aplicar (una pasta dura) sobre una superfície modelant-hi relleus ornamentals.
