Resultats de la cerca frase exacta: 351
|
51.
llumeneta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llum petita, feble, llunyana. Lluerna 2. llumenetes de Sant Elm Foc de Sant Elm. Pampallugues. [...]
|
|
52.
talcoesquist
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca esquistosa de metamorfisme general feble, constituïda essencialment de talc associat amb mica i quars. [...]
|
|
53.
afeblir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir feble. Tres dies de febre havien afeblit el malalt. Esdevenir feble. Els meus ossos s'afebleixen. [...]
|
|
54.
't
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb acabat en vocal altra que una u feble, o un pronom acabat en vocal. Posa't el vestit de mudar. Se't treu de sobre. [...]
|
|
55.
fil·lita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca de metamorfisme feble, derivada de sediments argilosos, físsil, amb sericita o clorita de colors variats i esclat sedós. [...]
|
|
56.
dèbil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feble, especialment mancat de vigor o força física. El convalescent ja no estava tan dèbil. La malícia fa els homes dèbils. [...]
dèbil
adj. [LC] [MD] Feble, especialment mancat de vigor o força física. El convalescent ja no estava tan dèbil. La malícia fa els homes dèbils. 
|
|
57.
falòrnia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dona com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc. [...]
|
|
58.
doblament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de doblar; l'efecte. doblament de clític [o doblament de pronom feble] Ús en una mateixa oració d'un complement dislocat a l'esquerra o a la dreta i d'un clític o pronom feble amb la mateixa funció. [...]
|
|
59.
pusil·lànime
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'ànim feble i tímid. [...]
|
|
60.
valetudinari -ària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De constitució feble o malaltissa. [...]
|
dèbil
adj. [LC] [MD] Feble, especialment mancat de vigor o força física. El convalescent ja no estava tan dèbil. La malícia fa els homes dèbils.
adj. [LC] [MD] Feble, especialment mancat de vigor o força física. El convalescent ja no estava tan dèbil. La malícia fa els homes dèbils.