Resultats de la cerca bàsica: 152.645
|
181.
somnífug -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que desvetlla, que treu la son. [...]
|
|
182.
taronjaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que conrea, que ven taronges. [...]
|
|
183.
vexador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que vexa, que fa sofrir vexacions. [...]
|
|
184.
viatjador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viatja. Que tendeix a viatjar. [...]
|
|
185.
vinyater vinyatera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té, que conrea, vinyes. [...]
|
|
186.
campejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar al camp. L'aviram que campeja és més saborós que el que es cria tancat. [...]
decadent
|
|
187.
decadent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que decau. Un imperi decadent. Que pertany a la decadència. Que pertany al decadentisme. Escola decadent. [...]
|
|
188.
escrutador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que escruta. Una mirada escrutadora. Amb ull escrutador. Persona que, en una votació, fa l'escrutini. [...]
|
|
189.
hacanea
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavall quelcom més alt que l'haca, que presta els mateixos serveis que el cavall ordinari. [...]
|
|
190.
omnipotent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de fer tot el que vol. Que té un poder molt gran. [...]
|
decadent
1 adj. [LC] Que decau. Un imperi decadent.
2 adj. [LC] [AR] [FLL] Que pertany a la decadència.
3 adj. [LC] [FLL] [AR] Que pertany al decadentisme. Escola decadent.